Introducció
Si mireu al davant, encara podem esbrinar el paisatge afeixat amb nombrosos i petits marges de pedra seca i petites feixes on s'hi feia la vinya. També hi trobarem alguna barraca de vinya i alhora refugi de pastors.
L'actual paisatge del cap de Creus és hereu dels espais agrícoles que es van començar a obrir finalitzat el primer mil·lenni i que, amb diferents alts i baixos al llarg de la història, van perdurar fins a les darreries del segle XIX i començaments del segle XX. La vinya va desaparèixer amb la fil·loxera cap a finals del XIX i es va retornar al cultiu de l'olivera que va patir les gelades del 1959. Quan es trobà com fer front a la fil·loxera emprant empelts americans, el tipus de relleu abrupte, la difícil mecanització d'aquest, la baixa productivitat i els preus, ho van fer inviable.
A partir d'aquest moment d'abandonament, la successió vegetal comença a donar-se però són les pastures de cabres i ovelles (que el 1960 encara hi havia) i els focs, els responsables que aquesta evolució no passi del matollar que veieu.
Sovint els focs eren provocats per aconseguir pastures per la ramaderia transhumant que baixa del Pirineu a l'hivern.
Veiem Roses i els Aiguamolls de l'Empordà, on l'agricultura cerealística i ferratges, era més productiva.