Introducció
En un moment imprecís del segle IV, quan l’Imperi romà, va implantà una nova política defensiva basada en la fortificació de ciutats, camins i nusos de comunicació i en el reforçament d’exèrcits mòbils d’alt valor combatiu es va construir un castell a Sant Julià de Ramis, aprofitant l’excel•lència del lloc i la relació pròxima i directa amb Girona.
Aquesta fortificació de control i defensa de la via pública va passar a mans dels visigots quan va desaparèixer l’Imperi romà d’Occident. Vers l’any 500, l’edifici va ser objecte de reformes considerables. S’enderrocaren velles construccions i se n’elevaren de noves, sense, però, variar els objectius d’una fortalesa, la tasca de la qual era mantenir operativa la calçada que unia la península Ibèrica amb el continent.