Introducció
Els camps abandonats es van colonitzant per espècies arbustives invasores. Aquí, a la muntanya mitjana, als solells de pinedes sobre sòl silícic, el bàlec (foto) és el més abundant. Matoll alt de flors grogues molt aromàtiques i branques denses, de color verd, amb fulletes petitetes que es perden ràpid i solcs longitudinals.
El nom en llatí, Cytisus purgans, fa referència a les propietats purgants que, juntament amb d'altres de diürètiques i tonificants (poc demostrades), la fan una planta desaconsellable per a la medicina casolana.
Al costat seu i de tant en tant trobem ginebres (1-5 m). El ginebró és igual, però creix més alt als prats subalpins i no fa més de 50 cm. És aquesta mata punxant amb fulles aciculars amb una ratlla clara. Els fruits astringents s’utilitzen per adobar carn, o bé secs per fer salses.
Al davant (SE), el torrent de Vall-llobre, a l'obaga del puig de les Agudes (1.975 m) i a la capçalera els cims de Costabona (2.464 m) i Roca Colom (2.510 m). Al SO la vall de Camprodon i la serra Cavallera tanquen les visuals.