Introducció
A l’abeurador de la dreta, sota el gatell, potser hi trobareu alguna salamandra o menys probable un tritó pirinenc.
Davant teniu la cabana, a sota d’un bonic cirerer que a la tardor és ben vermell, i, al darrere, el prominent roc d’Esquer, referència des de molts miradors de la vall.
La no existència de masies disperses pel territori, a causa de les difícils condicions, fa que la gent que vivia al poble disposava d’aquestes cabanes com a bordes per tenir el bestiar recollit a l’hivern. A mitjan tardor, el bestiar que passava l’estiu dalt els prats de muntanya, es baixava aquí i pasturava els prats de dall dels voltants. Al seu costat també s’hi feien conreus. S’hi guardaven els estris del camp, l’herba, es podia estabular algun animal malalt, dormir i menjar.
Avui en dia, molts d’aquests camps s’han abandonat, les cabanes també, i els animals, quan arriba el fred, es porten en camió a zones més temperades de la Costa Brava interior.