Introducció
Les terrasses o planes al·luvials del Ter, al llarg del seu recorregut han estat aprofitades per conrear. La capçalera no és diferent i, allà on abans hi havia un bosc de ribera, ara només en queden retalls. Petites clapes al voltant de torrents tributaris, franges entre camps o franges a banda i banda ocupant els marges del riu.
Podem diferenciar entre la vegetació de primera línia, associada a l’aigua, resistent a les inundacions i a l’embat de l’aigua, i la de segona línia.
Prop de l’aigua, al marge mateix, trobem salzes com la sarga i el gatsaule, així com el representatiu vern. Tots ells tenen la funció de fixar les ribes del riu en cas d’aiguat, protegint així les planes dels costats.
A continuació, en l’espai pla inundable hi trobem els pollancres: tant el nigra com el canadiensis (forà) i el trèmol, oms, freixes de fulla gran, bedolls i algun cirerer, aquest últim més propi dels vessants montans abans ocupats pel roure.