Introducció
Les construccions de pedra seca es fan presents a les proximitats dels pobles. Murs, marges i barraques són les més freqüents.
Aquest camí de Tregurà servia, a més, per anar als camps propers del Solans a feinejar: portar el bestiar als prats; dallar l’herba, o tenir cura d’algun altre conreu. Per evitar que els animals entressin indiscriminadament als camps, es tancava amb un mur que resseguia l’ample del camí. El mateix mur que servia per acabar de delimitar el camp i fins i tot definir l’entrada.
Aquests murs de pedra serveixen també per contenir el camí, tant per sota com per sobre, i en resulten parets de fins a 2 m. Per passar i no haver d’anar a fer un tomb massa gran, es feien sobresortir unes pedres planes amb funció d’escala.
Muntanya amunt, servien per aconseguir feixes planes més aptes per a l’agricultura.
Els avellaners, arbusts ramificats i compactes, han servit per reforçar la funció d’aquests murs i ens acompanyen sempre al seu costat. La fulla pot semblar la del vern, però és més grossa, tova i lleugerament pilosa.