Introducció
Acabem de creuar una àmplia zona de prats, abans boscos de ribera. Les zones on trobem diversos prats encerclats per tanques de caducifolis, i on es podia fer entrar l’aigua del riu per regar en cas de necessitat, són les anomenades "closes".
Són prats on es conrea l’herba que servirà d’aliment per al bestiar a l’hivern. De sòls profunds i humits, poden resistir fins a dues dallades anuals, com un camp de farratges, però format per espècies silvestres.
Avui, però, per millorar la productivitat d'aquests conreus, la grana de les espècies s’ha anat millorant, els camps es reguen en cas de sequera, s’adoben amb fems quan són arranats. Després de la segona dallada a finals d’estiu s’avia el bestiar a pasturar el rostoll abans d’estabular-lo per passar l’hivern.
Les dallades condicionen la dispersió de les diferents espècies; el reg i l’adobament, el seu desenvolupament. Per això ja no podem dir que siguin gaire naturals.
Una de les plantes més comunes en aquests prats és el fromental (gramínia d’alt valor farratger) i per això aquests prats dalladors també s’anomenen de fromental.