Introducció
Veieu a l’esquerra les tarteres del vessant rocós del Gra de Fajol petit envoltades de bosc de pi negre.
Aquests límits superiors de bosc madur de pi negre són llocs ideals a l’època de zel d’aquesta gallina dels boscos subalpins: el gall fer. Els mascles, fins aleshores solitaris, es concentren a punts localitzats on s’exhibeixen per atraure les femelles estarrufant el bonic plomatge de la cua i cantant (nosaltres, si tenim sort, només els sentirem cantar). Les femelles van volant pels diferents "cantadors" per triar el mascle dominant. A l’estiu cerca boscos més esclarissats amb nabius i boixeroles al sotabosc per poder menjar i alimentar els polls.
La seva població al Pirineu de Catalunya ha passat de 540 a 380 mascles en els últims 10 anys. El nucli fort es troba al PN de l’alt Pirineu (Pallars Sobirà) juntament amb la Vall d’Aran. La resta es troben a la serralada Cantàbrica i en total no superen el miler. Es troba, doncs, en greu perill d’extinció, i és sensible i molt vulnerable, per la qual cosa us demanem que no porteu els gossos sense lligar i no deixeu restes de menjar que podrien atraure depredadors com la guineu.
Als arbres morts dels boscos madurs de pi negre també hi crien el picot negre i el mussol pirinenc. El mussol aprofita els nius vells del picot negre, nius que canvia cada any per evitar que la marta o la fagina es mengin els polls.