Introducció
Bon lloc per fer un descans i mirar d’on venim. Avall l’obaga i el puig de les Agudes i amunt el Costabona.
Al solell sobre nostre encara hi ha restes de cabanes com la de la Moixina, envoltada d’antigues pastures. Pastures cada cop més envaïdes per un arbust alt, sempre verd i de flors grogues molt aromàtiques: el bàlec.
En aquesta cota (1.650 m) el bosc caducifoli desapareix i entrem en el món del pi negre. Som a l’estatge subalpí, a l’alta muntanya, on els pins es fan de manera natural. En els boscos més madurs, d’arbres més grans, es troba la fauna d’alta muntanya. Els isards s’hi amaguen a l’hivern; els picots negres fan el niu als troncs d’arbres morts; els trencapinyes mengen damunt les branques més altes dels pins o amb molta sort potser sentim l’escàs gall fer a la primavera, en època de zel.
ATENCIÓ! Seguirem entre bàlecs en lleugera pujada, sense baixar a la llera del torrent.