Introducció
Des de fa una estona, tot i que podem veure algun roure espars, el bosc clarament dominant en aquest vessant orientat entre ponent i migdia, és l’alzinar muntanyenc en terreny silici, força consolidat, sense pràcticament la presència del pi, de clima mediterrani muntanyenc subhumit. Aquesta serà la tònica dominant fins que no pujarem al damunt de l’altiplà del Far, on domina el roure martinenc. Són boscos d’alzines (Quercus ilex) densos i ombrívols, sovint amb el sotabosc dominat pel bruc boal (Erica arborea). I així és en aquest cas: tot i que hi podem trobar altres tipus d’arbusts i plantes, es veu a simple vista que l’espècie que més abunda acompanyant a l’alzina és el bruc boal o arbori, que ressaltarà durant la florida primaveral. L’estrat herbaci és més ric que el de l’alzinar de terra baixa i ja hi trobem també espècies pròpies de les rouredes, com el boix, que s’anirà fent més abundant a mesura que anem guanyant altura vers la cinglera del Far.
Un dels bolets propis d'aquest tipus de bosc és la trompeta de la mort. Són en forma de trompeteta i ben negres, d'aquí el seu fúnebre nom. Si n'és l'època, cap a la tardor, podem mirar de trobar-ne a sota les alzines. I és un molt bon comestible!