Introducció
És un bon exemplar isolat de suro o alzina surera, un dels arbres més abundants a la zona. De la seva escorça s'obté el suro utlitzat per fer taps. Vidreres fou un important centre taper entre la segona meitat del segle XIX i els primers decennis del XX.
L'aprofitament del suro vol molta paciència. El primer suro quan l'arbre és encara jove, no es treu fins als primes 25 anys, extreient el que s'anomena pelegrí, un primer suro encara de baixa qualitat. A partir d'aquesta primera pelada, s'aniran extreient les successives noves acumulacions cada uns 9 anys aproximadament. Un cop pelat, l'alzina queda temporalment desprotegida del foc i de l'activitat d'alguns insectes invasors, moment en què li cal més atenció i cura.
Alguns exemplars aïllats, com és el d'aquest a la vora dels sembrats, eren plantats i conservats per aprofitar-ne l'ombra durant les dures jornades de treball dels pagesos.