Introducció
Castanea sativa
El nom de castanyer prové de la ciutat de Castanea a on al segle V aC ja era conreat pels grecs. Tot i això els veritables responsables de l’expansió de l'espècie al mediterrani van ser els romans a partir del segle I.
Durant segles la castanya va ser un dels aliments bàsics al Montseny, gràcies a la gran aportació de nutrients i energètica. A mitjans del segle XVI, l’arribada d’altres aliments com la patata li van fer perdre protagonisme.
Aquests castanyers que veiem al nostre voltant i la majoria dels que hem anat trobant al llarg del camí, no tenen capçada perquè es tallava per obligar a rebrotar les branques (tanys). Aquests rebrots es feien servir per fer postes, i també per fer algunes parts de les bótes de vi.
Les castanyedes que encara avui es conserven han quedat en un estat precari per culpa de la competència d’altres espècies de creixement ràpid que també competeixen per la captació de llum i aigua. Un altre dels motius del seu estat precari és la malaltia anomenada xancre del castanyer. El xancre és un fong que penetra per una ferida i, un cop dins, s'escampa i asseca l'arbre.