Introducció
Hem passat per uns quants molins, però cap com aquest ens permet entendre'n el funcionament. Els altres, tots també molins fariners en runes o inaccessibles per la vegetació, ens poden haver passat per alt: són el molí de la Serra, el molí Vell de Queralt o els molins de l'entrada de la Règola: el de la Societat i el Joanet.
El molí és l'edificació més propera al riu. Aigües amunt, es derivava l'aigua cap a una bassa a la part del darrere, més elevada. Quan es feia baixar, el salt o el pas de l'aigua per sota del molí permetia posar en funcionament el mecanisme de moldre el gra.
L'energia de l'aigua fa moure la roda que, unida per un eix a la mola o pedra de moldre, la fa girar i així moldre el gra (foto). L'aigua seguia el seu curs i sortia pel carcau: canals amb arcades de mig punt fetes amb carreus de majors dimensions, que veieu a la façana del davant mig tapats. L'aigua sempre es retornava al riu o bé es derivava a una altra bassa aigües avall, per alimentar un altre molí. (Aquí, no).
Ara heu de seguir uns 20 m aigües amunt per la llera del riu, i, tan aviat com pugueu, gireu a la dreta per pujar pel camí vell cap al portal de Sòls de Vila.