Introducció
Quina gran diferència hi ha entre l'obaga i la solana de la vall d'Àger. Ara som a l'obaga de la serra de Montclús, sota la Teulera. El bosc de roure és aquí el dominant, mentre a l'altra banda solella, sota els cingles del Montsec, són les alzines.
Conviuen dos roures. Un de fulla lobulada i lleugerament pilosa: el martinenc; i un altre amb la fulla petita i amb punxes: el valencià. Els roures s'hibriden molt i per això podem trobar també multitud de formes intermèdies. Els arbres petits i sovint amb més d'un peu són l'exemple que aquest bosc ha estat explotat per fusta des d'antic.
Acompanyant els roures trobem dos arbrets de bonica coloració de tardor: l'auró blanc (foto) i l'auró negre, aquest últim més magre i de fulles amb tres lòbuls, però més arrodonits. Les fulles romanen seques penjades tot l'hivern i es fan servir com a ornament. El sanguinyol ara i, més endavant, el boix, són dos arbustos força abundants.
Boniques vistes al Montsec, el poble i la vegetació de ribera del riu Fred.