Introducció
Ens costarà de trobar raconades amb boscos madurs. Estem travessant la part baixa de les pinedes. Aquests boscos de pi són repoblacions que s'han fet a tota la base del cingle del Montsec. El més madur que podem trobar és alguna alzina testimonial entre els pins o en alguna clariana.
La tala del bosc d'alzina original i la posterior pressió pel bestiar posaven en perill la conservació del sòl en aquests forts pendents. Ja ho heu vist abans. Per evitar això es va reforestar, però aquests sòls pedregosos i secs no són bons llocs per als pins. Per causa del sòl prim i permeable, la calor, la manca de pluges i les erugues de processionària, molts pins es moren secs.
Fixeu-vos en la plantació dels pins seguint fileres (foto). N'hi ha de dos tipus: un d'escorça grisa, tronc uniforme i alt, és la pinassa; l'altre de tronc més cònic, més primet i d'escorça de color vermell, és el pi roig o rojalet.
Al sotabosc domina el boix, i als talussos de la pista una planta entapissant d'alta muntanya: la boixerola.