Introducció
Ja hem creuat la serra i ara la resseguim camí per aquesta banda fins a girar cap al nord. És un Espai d'Interès Natural i la seva singularitat rau tant en el medi físic: relleus de guixos a l'extrem de la Depressió Central; les condicions de secà; i en la fauna i flora especialitzades que hi trobem.
El bosc de pi blanc és una reforestació que es va fer per evitar l'erosió del sol, molt soluble i fràgil. Era ocupat per antics alzinars que es van anar tallant per fer-hi vinya que, amb la fil·loxera a finals del XIX, es va abandonar. La pastura posterior dels erms feia perillar aquests sols i es van reforestar.
La serra està formada per un seguit de tossals que formen part de l'anticlinal guixenc anomenat "Barbastre-Balaguer-Almenara" i que separa el Prepirineu de la Depressió Central. Entre les margues argiloses destaquen doncs els afloraments de guixos.
La plana de Balaguer (a l'altra banda de la serra) i l'altiplà que tenim al costat, abans no comencen els relleus del Montsec, son resultat d'aportacions del riu Segre i hi trobem còdols, graves i sorres sedimentàries del quaternari.