Introducció
Són ocells de coloracions terroses críptiques pel fet de viure per terra on mengen, es refugien i nien; volen poc, només per desplaçaments dins el sector o com a fugida. Els detectarem pel seu cant o per sortir a alguna clariana dels camps, erms i brolles on viuen.
En destaquem alguns en perill com el sisó (foto 1, mascle), el gaig blau, el xoriguer petit i l'esparver cendrós. El sisó o ànec de secà, heu de mirar de trobar-lo a les zones més planes i ermes sense massa vegetació arbustiva. El moment més rellevant és la dansa nupcial en època de cel.
Si mireu pels voltants, fixeu-vos en fites, promontoris de roca o qualsevol element que s'aixequi del terra. Podríeu descobrir el mussol comú, petit i rabassut, de plomatge terrós, guaitant al seu voltant si troba rosegadors, insectes o cucs per menjar. Al capvespre segur que sentiu el seu cant. (àudio)
Per últim, podem mirar d'identificar alguns ocells del grup dels més petits que corren per terra com les calàndries, les cogullades o terreroles. El més gran i bonic, pels seus ulls grocs, és el torlit (foto 2) que el trobarem caminant per terra, als erms i brolles, cercant insectes o fins i tot alguna sargantana. Sembla un ocell d'aiguamoll per tenir les cames llargues en comparació amb els altres més petits que hem dit.
Un altre grup d'ocells que us deixem descobrir per vosaltres mateixos, són els rapinyaires. N'hi a forces i són fàcil de veure volant a cel obert. El Milà reial és un dels més comuns (foto 3) i present tot l'any. En canvi, l'àliga marcenca és menys abundant i només ens visita a l'estiu per niar i torna a marxar cap a Àfrica a passar l'hivern. L'esparver cendrós, encara menys abundant que l'anterior, fa els nius a terra en mig dels camps de cereal.
