Introducció
En aquests paratges es fa necessari tenir un espai on poder-se refugiar o aixoplugar-se tant en cas de mal temps com els dies calorosos d'estiu; un espai on guardar els estris de mà; guardar el fato o els queviures i poder descansar.
Com que de pedra no en faltava, ja podeu imaginar. La cabana de volta és de finals del s.XVIII, però el moment en què va tenir més volada va ser de mitjans del s. XIX fins al primer quart del s.XX.
Com més lluny era la finca del poble, més important era el paper de la cabana per estalviar els viatges diaris al mas. És per això que quan les feines del camp eres llargues, els pagesos s'hi quedaven a dormir i les cabanes de volta simples, es van anar transformant amb cabanes amb estances adossades, amb porta lateral per aprofitar millor l'espai, o de trespol més recentment. Encara més quan els animals també entraven a dins. D'aquesta manera es separen els animals de l'estança de les persones. O bé s'hi feia un corral al costat, o bé, a les cabanes de trespol, els animals estaven a sota i les persones a dalt.
Aquí a la cabana de Burg sembla ser que només hi havia una estança, però l'entrada amb la gran llinda i els carreus fan pensar que tenia certa importància. La roca feta servir és arenisca (veieu el gra gruixut?)
A prop solia haver-hi una bassa que recollia l'aigua dels camps i servia tant per animals com persones. La veureu uns metres més avall. És una bassa natural, no constuida amb pedra com veurem més endavant. L'aigua dels camps es va escorrent cap a la bassa on s'acumula en períodes de pluges. La presència del jonc boval és un indicador que la bassa te humitat.