Introducció
L'alzinar més representatiu de la serra de Bellmunt-Almenara l'hem vist al Bosc d'en Boldú al costat de Bellmunt. Això no treu que restin alzines esparses o retalls de bosquets més o menys rellevants a altres llocs.
Si us fixeu, als costers on hi ha un canvi de pendent més acusat, els conreus s'aturen i el terreny esdevé natural. Són erms eixuts, pedregosos on la vegetació és escadussera. Trobem brolles de romaní, timonedes o bé llistonars i també, més puntualment, espartars d'albardí.
Podem trobar arbusts més grans com el càdec, de fulletes estretes i punxants; l'arçot, amb branquillons transformats en espines; i el coscoll o garric, una mena d'alzineta en miniatura de fulles amples però amb el marge punxant.
El següent pas ja és l'entrada del bosc: de l'alzinar continental, adaptat als estius calorosos i eixuts, i hiverns freds. Són arbres petits i de creixement lent. El sotabosc és molt pobre i, a les clarianes, hi trobem la vegetació que hem comentat abans.
Aquests alzinars es mantenen formant clapes en costers, (on som ara), i a les obagues de petits tossals interiors de la serra i de la serra meridional de Bellmunt.
Si us fixeu al davant, al tossalet de les Cadolles, la part solella és de vegetació baixa, però dalt la carena i a l'obaga i amaga un bonic alzinar. (ara hi anem).
Era un bosc poc productiu del que només se n'obtenia llenya . Per això ha desaparegut de gairebé tota la serra. Actualment és un valor que augmenta la biodiversitat de la serra i acull ocells forestals que no tenen cap altra lloc, com els milans que hi fan els nius, el mussol banyut o el cucut reial, entre d'altres.