Introducció
El poble de Sanaüja va ser conquerit als musulmans pel comte d’Urgell l’any 951, i és l’any 1001 que el castell de Sanaüja apareix documentat per primer cop, quan el papa Silvestre II atorga la fortalesa al bisbe d’Urgell.
Però en aquest punt no us volem parlar d’història ni d’arquitectura, sinó d’una llegenda:
Explica la llegenda que el senyor de Sanaüja al cap de poques setmanes de casar-se amb una jove donzella va haver de marxar a la guerra amb els sarraïns.
Amb el pas de les setmanes la donzella va descobrir que havia quedat embarassada abans que marxés el senyor, i 9 mesos després tingué un fill. Però la felicitat va durar poc, ja que el germà del senyor pretenia el seu amor de forma insistent, tot i que ella el rebutjava.
Davant del rebuig el cunyat va enviar l’aliança de promesa de la senyora al seu germà amb una nota: “Estimo a un altre. T’enganyo”.
Quan el senyor la va rebre va tornar enfurismat de la guerra i va condemnar a mort la seva senyora per adulteri. Va ordenar cremar-la en una foguera, però quan empentada pel botxí, la noia caigué a la foguera, les flames es partiren en dos mentre el poble cridava: Judici de Déu! Judici de Déu! En aquell precís moment el cunyat que havia pujat a la torre del castell per veure el martiri, va morir en caure de la torre.
Davant del fets, el marit va abraçar la seva dona tot demanant-li perdó, i foren feliços per sempre més.