Introducció
Thymelaea tinctoria
La bufalaga tintòria acostuma a acompanyar el romaní a les brolles més seques, on l’hivern és relativament fred i l’estiu calorós. Fixeu-vos que les seves petites fulles són crasses, la qual cosa ens indica la seva adaptació en aquest ambient especialment sec.
Es tracta d’una planta dioica, amb peus de flors masculines que només tenen estams i peus de flors femenines que només tenen pistils.
Són especialment boniques les seves flors, de floració primerenca (mes de març), sense calze, només disposen d’una corol·la de color groc viu o verdós, amb forma acampanada.
Es tracta d’una planta amb propietats laxants i purgants, però es desaconsella el seu ús per la seva alta toxicitat.
L’epítet específic tinctoria perquè la bufalaga s’utilitzava per tenyir de groc la llana.