Introducció
En aquesta part de la ruta una mica alçada ens separa dels camps de conreu una vegetació singular, es tracta de la màquia continental de garric i arçot, la qual apareix de forma espontània en funció del sol i la climatologia. A la plana d’Urgell, aquesta vegetació, era dominant abans de la transformació agrícola soferta amb l’arribada del reg a través dels canals d’Urgell.
La màquia està formada per arbustos grans de fulla dura i persistent agrupats amb certa densitat. En aquest cas, tot i que domina el garric i l’arçot, també hi trobem exemplars d’aladern, càdec i argelaga.
