Introducció
La caça fou una de les primeres activitats bàsiques humanes i també va constituir una de les fonts principals d’alimentació de l’antic estany. A mesura que passaven els anys, s’observava que la caça era a més d'una activitat de supervivència alimentària, a la vegada que s’arrelava com una activitat de socialització al voltant de l’estany.
“Cabussó, fotges, ànecs..., en passaven ramades. Pim!, pam!, en tocaven un o altre. Els caçadors es posaven amb la barca a la sisca.” (Manel Sanahuja)
“Jo fins i tot havia vist l’estany gelat i l’havia travessat de punta a punta. El Quimet del Rosafa tenia una barca expressa que hi passava fins al centre, perquè tota la caça es reunia al mig. Entre la calentor de la caça i el moviment de l’aigua, el mig no es gelava. Llavors anaven fins al mig trencant el gel i caçàvem tant com volíem.” (Francesc Riu)