Introducció
La pesca era una pràctica habitual a l’antic estany, sobretot en una època en què la carn no estava a l’abast de totes les butxaques. Aquí podeu llegir alguns testimonis recordant aquella època:
“Hi havia la tenca, que era molt fineta, molt bona. I el barb també era bo, però portava més espina. I la pelaia, que era un peixet petitet, també portava espina, però ben fregideta, sense enfarinar i ben rostida també era bona. De vegades d’aquest peixet petit en fèiem una truita, però sobretot el fèiem anar per pescar, per encebar els hams.” (Manel Mora)
“Diu que es caçaven més de mil anguiles en un dia. Hi havia un comerç d’anguiles de l’estany que anaven cap al País Basc. D’anguiles, en una nit, en van pescar 1.504. Això són moltes anguiles! Ja no saps si aquests números són reals, o bé són a ull. L’any 1928 es venien a 4 pessetes el quilo. “(Joan Bellmunt)
“Si apujaven la carn, apujaven l’anguila. Si abaixaven la carn, abaixaven l’anguila. Set o vuit pessetes! Què és set o vuit pessetes? Avui és no-res, però llavors... set o vuit pessetes no les tenia tothom! “(Manel Mora)
A dia d’avui l’Estany d’Ivars és una Reserva Integral de Pesca, i per tant, la pesca és una pràctica totalment prohibida.