Introducció
En aquest punt amb vista panoràmica a l’estany d’Ivars i Vila-Sana aprofitarem per explicar a través de testimonis de l’època com era l’estany abans de la seva dessecació(foto obres dessecació):
“Los padrins deien que abans de l’aigua pel canal s’hi havia fet sal a l’estany. A l’hivern,s’omplia d’aigua amb les pluges; i a l’estiu, s’assecava l’aigua. Inclús diu que hi havia hagut soldats a vigilar perquè la gent no prengués la sal. Ho havia sentit explicar als padrins; jo no en tinc record. Deien que eren més cap a la banda del nord, perquè potser també hi tocava més el sol, a la banda de cal Sinén. Es venien i eren per menjar, aquestes sals.” (Josep Maria Tribó)
“A més, pensem que primer no ho era un estany, això. Al primer moment, l’estany eren les salines, que en deien. Era un lloc fondo on, quan plovia, es posava aigua. Però més que res lo negoci, al principi, era el de vendre sal. Inclús hi havia carrabiners. Estava guardat perquè no els en prenguessin, perquè allò era com una mina d’or. Aquella sal era natural, no calia fer-hi res. Los que la tenien allí, los amos, eren d’Ivars, de cal Segarreta, i també els del duc de Cesa.” (Joan Civit)