Introducció
A la nostra dreta podem observar uns ufanosos camps d’olivera que criden la nostra atenció. És sense dubte un dels cultius cabdals a casa nostra.
Les primeres mostres d’olivera que s’han trobat daten del final de l’Edat del Bronze. Però el cultiu de l’olivera i la producció d’oli s’atribueixen als grecs, que van arribar per mar el segle VI a.C. Més tard els romans van mantenir els conreus i els monjos benedictins els van consolidar, fins a arribar a la situació actual.
El cultiu d’olivera es concentra en terrenys de sòls pobres a cavall entre la mar Mediterrània i els Pirineus, amb un clima que combina hiverns freds i estius molt calorosos confereixen, de per si, una característica diferencial de l’oli d’oliva D.O.P les Garrigues.
Les varietats més comunes de la D.O.P són l’arbequina i la Verdiell, dominant indiscutiblement la varietat arbequina.
En funció de l’època de recol·lecció es poden distingir dos tipus d’oli d’oliva: afruitat, amb cos i lleugerament amargant per la collita primerenca i més fluid i de color groc per la recol·lecció tardana.