Introducció
La plana d'Urgell ja es volia regar a l'època dels musulmans. Posteriorment van haver-hi diversos intents que no van prosperar fins a l'any 1829 que es va començar. Les guerres Carlines van aturar el projecte i cap al 1848 es van atorgar les primeres concessions. Finalment, 350 anys després dels primers projectes, el mes de març de 1862 es va regar la primera finca que fou la de Tarassó, del senyor Jaume Mestres, d'Agramunt.
El Canal principal, amb una llargada de 144,2 km, inicia el seu recorregut al riu Segre aigües avall de la localitat de Ponts i finalitza al mateix riu, al terme municipal de Montoliu de Lleida. Creuar la serra de Bellmunt-Almenara, on som ara, era l'últim escull abans d'arribar a la plana.
En la seva construcció van treballar milers de persones i també reclusos de tot l'Estat. S'havien de fer túnels llargs de fins a 5 km com el de Montclar i també grans trinxeres com la que ara passarem de 1700 m de llarg i 23 m de fondària, on van treballar 600 obrers.
D'aquest canal principal deriven quatre séquies que fan un total de 106 km més. La primera séquia neix aquí, té una longitud de 20 quilòmetres i subministra aigua a 5800 Ha.
Podeu imaginar la gran transformació que aquesta obra hidràulica ha provocat en el territori i la seva gent; i alhora en el paisatge, el medi natural i la biodiversitat?