Introducció
Prou dur és el conreu de secà, que cal sumar la feina de despedregar els camps. Altres vegades les pedres s'agafaven de llocs on aflorava (pedreres). En qualsevol cas en aquests paratges, les pedres, han estat bàsiques per la construcció d'estructures per afavorir i fer més fàcil els conreus.
Els marges de pedra seca fets pels marjaires, amb les pedres més o menys escairades, han servit per suavitzar el pendent entre camps (aprofitant millor l'aigua de pluja i evitar l'erosió), per guanyar superfície de conreu reduint els costers erms a la mínima expressió, o bé per reforçar la traça dels camins.
Els murs amb una funció similar, eren més alts i constructivament més complexos per tal que no vinguessin avall. Sempre era important, al redós del parament que veiem, el farciment amb pedruscall, per evitar que el terreny moll d'aigua empenyés i fes caure el mur. Era una mena de drenatge vertical. Les pedres sovint més ben escairades en murs que no pas en marges, si quedaven desajustades, s'hi posava pedra petita.
A part, cal dir la importància que tenen per rèptils com el llangardaix o les sargantanes i per les serps que hi troben refugi i escalfor.