Introducció
Aquí teniu un exemple del que dèiem abans. Grans lloses de pedra a nivell superficial feien que els camps fossin pràcticament impossibles de conrear. Allà, com les lloses eren més grans, és on avui trobem erms i clapes d'alzinar.
Fa 25 milions d'anys, quan el mar interior on ara és la depressió de l'Ebre es va assecar, les rius van anar aportant sediments, que per compactació formaven les roques detrítiques. Segons els components, el resultat final era més fort o tou. Més cimentat com és el cas de les roques carbonatades o, menys i per tant, més fàcilment erosionable en el cas de les roques arenoses o gresos tous.
Aquí veieu un exemple on l'aigua de la pluja ha erosionat el material tou de sota, deixant una roca molt més dura a la part alta anomenada barret. Aquest barret protegeix de l'erosió la terra de sota seu, però arriba un moment on l'equilibri de forces es perd i la roca carbonatada cau.