Introducció
Heu llegit al plafó el motiu de la seva preservació? Quina sort que els Boldú fossin pastissers. I quina sort que el bosc estigues recolzat als costers de la serra perquè si hagués estat al pla, potser ara serien camps d'ordi.
Bé en qualsevol cas, hem anat veient clapes d'aquest alzinar als erms entre camps, talussos o zones amb roca superficial que impedien el seu conreu. Cert és que aquest bosc d'en Boldú és el més representatiu.
El milà negre, que fa niu als arbres el podreu veure fàcilment volant damunt vostre. El diferenciareu perquè la cua fa forma enforquillada, com de mitja lluna. Només el trobem a l'estiu. El seu cosí, el milà reial, és resident tot l'any i el diferenciarem pels seus colors bruns més clars i una taca blanca a sota cada ala.
El mateix passa amb el cucut reial (foto) i la puput (foto). Ve a l'estiu a criar i marxa a finals d’estiu. Es cucut es mou amunt i avall entre els arbres i fa molt de xivarri. (àudio). La puput, per contra, picoteja pel terra tot caminat pels camps o vora els pobles.
Als arbres esparsos que hi ha entre els camps podeu veure dos bonics ocells més, també estivals: el falcó mostatxut i el gaig blau.
Si mirem recte, en la direcció de la pista, al final, distingiu la torre del Pilar d'Almenara?
foto: Carles Pastor
