Introducció
Prou dur és el conreu de secà, que cal sumar la feina de despedregar els camps. Altres vegades les pedres s'agafaven de llocs on aflorava (pedreres). En qualsevol cas en aquests paratges les pedres han estat bàsiques per la construcció d'estructures per afavorir i fer més fàcil els conreus.
Els marges de pedra seca fets pels marjaires, amb les pedres més o menys escairades, han servit per suavitzar el pendent entre camps (aprofitant millor l'aigua de pluja i evitar l'erosió), per contenir terres al límit dels camps (costers erms) i guanyar superfície de conreu, o bé per reforçar la traça dels camins.
A part, cal dir la importància que tenen per rèptils com el llangardaix (foto) i per les serps que hi troben refugi i escalfor.