Introducció
Fa 6 milions d'anys, quan es forma el drenatge natural de la depressió de l'Ebre, el riu Ebre, les escorrenties superficials s'emportaven cap al acabat de formar riu les capes superficials de materials sedimentaris (argiles, llims, sorres i les seves versions en forma de roca compactada) deixant al descobert els guixos de capes inferiors que es van anar precipitant quan al mar interior ocupava aquesta depressió fa 45 milions d'any.
Podeu veure el terra de color clar i una textura polsosa. Les pedres també presenten aquest aspecte de desfer-se. Són els guixos (foto)
Com podeu imaginar això condiciona les plantes que hi trobem. Unes són especialistes en aquest terreny i d'altres, com el romaní o la farigola que podeu veure, s'adapten si el nivell no és massa alt. La trincola i el ruac són dues plantes adaptades als sols amb guix i les veurem més endavant.
Quan el terreny és menys guixós, als costers assolellats dels erms i espais no conreats, creix una planta semblant a l'espart: l'espart albardí. És una gramínia herbàcia de color verd groguenc, de fins a 1 m d'alçada i menys robust que l'espart veritable. Les majors densitats es troben al sector est de la Serra de Bellmunt-Almenara.
A les clarianes, si us hi fixeu, veureu petites clapes de líquens en forma de crosta o escamosos per terra (foto) també característics d'aquest tipus de sols guixencs.
