Introducció
Aquesta és una de les principals, per no dir la principal font d'ingressos de la poca gent que encara viu en aquests pobles.
La seva activitat genera aquest paisatge seductor, atractiu i alhora de gran biodiversitat. Els ramaders amb la gestió i maneig de camps i bestiar són els responsables del manteniment d'aquest equilibri: pastures-bosc. Són els "jardiners" que fan possible que la gent urbana pugui gaudir de paratges com aquest.
Les vaques són per fer carn: la raça dominant és la bruna pirinenca, però venint, abans de Paüls, hem vist també aquesta espècie francesa de color rogenc i banyes llargues: la Sallers (foto). Diuen que és una espècie molt fàcil de mantenir i autosuficient, encara que la producció no sigui tan alta.
A l'estiu les porten als prats altimontans, cap a Sant Quiri i Roca Rovellosa, a 1700 mts. Aquests pelats es mantenen així gràcies a les pastures sino aquí s'ompliria de matolls i pins negres. Sabíeu que anys enrera s'hi havia sembrat cereal.
A la tardor, els animals es baixen al voltant de poble i pasturen pels prats de dall. En aquest prats s'han dallat (2-3 cops) l'herba natural que creix, encara que també shi sembra graminies o llegumises amb més interes farratger. A l'hivern s'adoba amb fems i si l'estiu és sec es reguen. Abans, a l'hivern el bestiar es portava a les planes de Lleida, però ara ja no, ara resten estabulades a les granges que veieu menjant l'herba arreplegada de l'estiu.