Introducció
Som a sota el Tossal de la Costa (2604 m.) creuant el sector de Lo Galapat. (en pallarès, nom genèric per gripaus i granotes). Les orientacions nord, nord-est provoquen unes condicions de major humitat i frescor que afavoreixen el desenvolupament del bosc de roures i altres caducifolis acompanyants.
La roureda és el bosc dominant. Aquí trobem dos tipus de roures: el martinenc i el de fulla gran (de caràcter més Atlàntic). Aquests últims sovint estan hibridats i les fulles no són tan grosses com haurien de ser.(12-17 cm). Segons avancem, el domini del roure martinenc es farà més evident.
Un altre arbre que fa petits grups acompanyants és el trèmol (Populus trèmula). Presenta escorça clara que recorda a un bedoll i fulles bellugadisses i de bonics colors a la tardor. És un pollancre de muntanya. De manera més aïllada, hi ha altres arbres que també esquitxen les rouredes: aquí trobem la moixera i la blada (foto). La moixera té fulles senceres, verd intens per sobre i blanques per sota; els fruits són tipus baies, de color vermell, que agafats a l'hivern després de les primeres glaçades, són dolços; la fusta és dura i fina i es fa servir per torneria i per escultures artístiques. La blada és un tipus d'auró de fulla palmada i bonics colors ataronjats a la tardor. Les seves llavors són alades i pengen de dos en dos formant un angle de 90º. Això ens serveix per diferenciar-la de l'auró blanc amb un angle de 180º, també d'espectaculars colors de tardor.