Introducció
Seguim en el Solà, creuant una bonica roureda més seca que les anteriors. Per això no veiem roures de fulla sinó roures martinencs. És el bosc dominant de la muntanya mitjana, i ha patit una forta pressió per obtenir fusta i carbó. Per aquest motiu els arbres no es fan massa grans i tenen diferents peus més que no pas un tronc únic. El roure martinenc no és un arbre de tronc recte i esvelt sinó més aviat recaragolat. Això el fa poc valorat per fusteria de construcció i s'aprofitava per carbonejar o fer llenya. El sotabosc net que veiem es mostra que encara s'hi transita per extreure'n llenya.
Una altra agressió forta ha estat la tala d'aquests boscos amb dues finalitats: bé per aconseguir zones de pastures pels ramats o per replantar amb arbres de millor aprofitament forestal com el pi roig i la pinassa.
Les fulles triguen molt a assecar-se i caure. De fet, les blades, trèmols i altres caducifolis ja les tenen de colors que aquest roure encara les té verdes. Quan les d'altres arbres cauen, al roure se li assequen i romanen a la capçada fins ben entrat l'hivern.
Fixeu-vos que, entre les capçades, es veu el poble d'Astell.