Introducció
Els trobem a llocs frescals, fondalades fluvials, per sobre dels freixes i per sota dels roures. Normalment formant un sòcol arbustiu per sota les rouredes, com aquí. Altres arbres poden esquitxar els avellaners: freixes, til·lers, aurons i moixeres.
L'avellaner no acostuma a tenir un tronc únic sinó molts rebrots de soca, prims i que no arriben als 5 m. Se'n fan bastons un cop secs, la fusta és flexible i també es fa servir per cistells, rodells dels bots i per cremar, ja que és un bon combustible. La fulla té forma de cor, lleugerament pilosa, i les avellanes maduren cap a l'octubre. Es poden collir de terra.
El boix és l'arbust dominant de la roureda i baixa fins a trobar-se als avellaners. Aquest arbust de fulla petita i persistent és tòxic i provoca forts dolors abdominals. La infusió de fulles, fruits i escorça servia per tenyir de color vermell, com la henna però no tan efectiu. La fusta de molt bona qualitat es feia servir per fer estris de cuina: culleres, petits bols, etc.