Introducció
Som al final de la Serra de l’Aire, travessant aquests bonics plans naturals coberts d’herba. D’aquí en avall comencen a aparèixer els prats dalladors. Veieu la barraca a l’ombra del freixe?
La poca pressió ramadera en aquests prats fa que cada cop abundin més les plantes de flor, no comestibles pel bestiar. Si no es dalla, els arbusts, com ja heu vist baixant, aniran omplint el camp fins que es perdrà.
La flor que domina és l’herba esquellera (foto) (Rhinanthus mediterraneus). És una planta anual de 30 cm d’alçada i flors grogues que, en madurar, aboquen les llavors dins el calze que veieu en forma de bossa i que fa soroll a esquellots o sonalls en moure’s pel vent. Entremig, un altre amb moltes flors grogues petitetes és l'espunyidella groga (Galium verum). Té la propietat de cogullar la llet i es fa servir per fer formatges.
En aquestes pastures, entre gramínies i herbes de flor hi trobareu les carlines o cardigàs. Són aquestes estrelles arran de terra, de la família dels cards i que la seva flor seca es penja de les portes de les cases per guarir-se de bruixes o com a indicador de la humitat ambiental i així fer una previsió del temps.
Aquests camps pròxims al bosc amb prats d’herba propers, són ideals per trobar-se algun cabirol. Un petit cèrvid que està proliferant molt. Si trobeu una cria ajaguda a l’herba, no la toqueu o la mare la rebutjarà en sentir la vostra olor.