Introducció
El primer estany. Ara sí que ens adonem de les dues formacions rocoses que hem estat intuint. Som al llindar del blanc i del vermell. Dels pics perifèrics de natura esquistosa i els més interiors del Parc Nacional de natura granítica. Tant l'Espada al darrere, com lo Lomo o el Salado a la nostra esquerra, són de roques metamòrfiques (esquists i llicorelles, pissarres) de tons vermells, que cauen en tartera fins als nostres peus. Roques sotmeses a transformació per elevades pressions i temperatures que fa que trobem bonics rocs deformats. Davant però, ja tenim la part central dominant del parc, format per roques plutòniques: els granits (generades pel refredament lent del magma). Color vermell de l'òxid de ferro en contraposició al blanc del quars.
Noteu com els pins es van escampant i el ginebró comença a compartir espai amb el neret (de bonica floració fúcsia). Veieu els runams al davant i just la boca d'entrada a sobre?. Doncs són resultat de les obres d'interconnexió dels estanys.