Introducció
Baixem ja encarats a la vall de Riqüerna, per on hem pujat. Amb el Montsent de Pallars al davant, a l'altre costat de la Vall Fosca.
L'amplada de la vall, el perfil en forma de U, els diferents estanys, els graons que anem baixant amb cubetes que encara s'entollen i les comes que hem anat trobant, ens expliquen aquest relleu originat fa 1,5 milions d'anys. Aquesta capçalera glacial del Riqüerna juntament amb la de l'Estany Gento, Colomina i Tort formant el Flamisell, conflueixen a la Vall Fosca.
Les festuques es combinen amb boniques callunes o brugues de floració rosada (petits brucs) i ginebró baix. Coent els branquillons florits de les brugues, s'obté un remei astringent i antisèptic de vies urinàries.
L'ocellet que més hem vist (només a l'estiu) ha estat el grasset de muntanya. De color bru i mida de pardal, té una ploma blanca als costats de la cua que veiem quan aixeca el vol. Cria a l'estiu a l'alta muntanya, en terrenys humits i és poc abundant a Europa. A l'hivern baixa a terrenys humits de costa, per això el seu nom castellà és: bisbita ribereño-alpino.