Introducció
Anem pujant de l'estany Tapat al Salado. Si mireu amunt, veiem abocaments de runa de les obres hidràuliques. Anirem pujant pel camí més evident, a vegades sobre blocs de granit.
Som en un prat que recull aigua i això afavoreix la presència d'una bonica ranunculàcia: el rovell d'ou. (foto). Herbàcia que neix d'un rizoma i fa fins a 60 cm d'alt. Floreix entre maig i juliol. És lleugerament tòxica i és purgant. La saba pot donar un to vermellós a la pell, provocant una sensació de calor quan s'usa fresca. Als Pirineus creix entre els 1000 i els 2300 m d'altitud.
Les defecacions del bestiar nitrifiquen el terra i això fa que també trobem la bonica tora blava, acònit blau, escanyallops o herba tora, que en són alguns dels noms populars que rep. Fulles molt retallades i grans flors blaves agrupades a la part apical de la planta. Floreix entre juny i setembre. És la planta més tòxica d'Europa. Tota ella arriba a ser mortal en dosis d'1 mg d'aconitina. Per això els animals no la mengen. L'aconitina té múltiples aplicacions terapèutiques en dosis molt controlades.
Darrere nostre veiem el Pic de l'Espada (2548 m). Al davant, el cap de Reguera (2800 m)