Introducció
Tàmarix gallica
En aquest tram de camí, a la nostra esquerra ens crida l’atenció un arbust o arbret, es tracta del tamariu. És una espècie molt ben adaptada a terrenys amb alta salinitat, creix a sorres i llacunes costaneres, al llarg dels rius i corrents d’aigua, i no és casualitat que estiguem al costat d’una gran bassa d’aigua.
Les seves branquetes i escorça s’havien emprat com a astringent. Antigament, es fabricaven recipients amb la seva fusta perquè beguessin aigua les persones afectades de la melsa.
Les branques per la seva flexibilitat havien estat usades com a maromes (cordes gruixudes) per a sínies.
El tamariu està molt indicat pel seu creixement, per fixar dunes i marges de rius.