Introducció
Tot i que aquí també s'entreveuen les feixes d'antics conreus, el roure ha recuperat el seu lloc. Som al país del roure. Altres arbres, minoritaris, l'acompanyen com el freixe, l'om o algun auró blanc.
El roure és una espècie que s'hibrida molt entre ells. Podem arribar a trobar per aquí fins a tres tipus de roure segons el terreny la insolació i la humitat. Als solells secs habita el roure de fulla petita (afavorit pel fenomen de la inversió tèrmica com les alzines i les oliveres); el roure martinenc és el més abundant, i als llocs més frescals i obacs podem trobar l'escàs roure de fulla gran. És el bosc dominant de la muntanya mitjana, i ha patit una forta pressió.
El roure martinenc (el més abundant) no és un arbre de tronc recte i esvelt sinó més aviat recaragolat. Això el fa poc valorat per fusteria de construcció i s'aprofitava per carbonejar o fer llenya. Una altra agressió forta ha estat la tala d'aquests boscos amb dues finalitats: bé per aconseguir zones de pastures pels ramats o per replantar amb arbres de millor aprofitament forestal com el pi roig i la pinassa.
Les fulles triguen molt a assecar-se i caure. De fet, les blades, trèmols i altres caducifolis ja les tenen de colors que aquest roure encara les té verdes. Quan les d'altres arbres cauen, al roure se li assequen i romanen a la capçada fins ben entrat l'hivern.