Introducció
Som a la muntanya mitjana, al país dels roures. L'arbre dominant és el roure martinenc però pot aparèixer algun roure de fulla petita als indrets més temperats i secs. Els diferenciareu perquè els lòbuls són punxeguts i fulla més petita.
El bosc original, també una roureda, va estar molt castigat, i el que veiem ara és un bosc jove en regeneració. Per això hi ha molts arbres propers, la majoria petits i prims.
Antigament es tallaven els arbres, obligats així a rebrotar, per obtenir fusta i carbó; alhora s'aclaria la densitat per permetre la pastura del sotabosc. Fins i tot el terreny es transformava, afeixant els pendents per facilitar-ne la gestió.
Trobareu exemplars vells, amb la soca gruixuda, d'on surten diversos rebrots, ara ja convertits en troncs. Aquest era el sistema d'explotació basat a anar tallant alternadament els diferents rebrots mantenint sempre la soca, que s'anava fent grossa.
El boix és l'arbust típic que acompanya la roureda. A les clarianes i sota les línies creix abundantment la jonça o pa de cucut, una herba perenne de fulles minúscules i tiges com filaments,fotosintètiques, amb bonica floració primaveral de color blau.