Introducció
A les raconades més frescals, obagues i properes a barrancs (com el de Naens) de les rouredes, es fan petits bosquetons d'altres arbres caducifolis. Aquest és el cas d'uns pollancres de muntanya nomenats trèmols (Populus tremula). Altres arbres com els freixes, els oms o els aurons blancs esquitxen la tremoleda.
El trèmol presenta l'escorça llisa i clara en exemplars joves, i les fulles amb pecíol llarg i prim ens ajuden a diferenciar-lo. El moviment gràcil de les fulles amb un suau vent, li donen el nom de trèmol. A la tardor pren protagonisme pels bonics colors groc-ataronjats. A l'hivern s'han fet servir com a farratge pel bestiar i les gemmes tenen propietats medicinals per tractar les morenes.
La fusta és la millor de tots els pollancres. Es fan joguines i pasta de paper, però com que el seu creixement no és massa gran, no es pot aprofitar per a altres fins. El fet que no faci boscos de grans dimensions no el fa apte per aprofitament forestal.
Si teniu la mateixa sort que nosaltres, podeu veure volar entre els arbres al picot negre. Si està per la zona, podeu sentir el seu reclam semblant a una sirena. Segur que fa el niu en algun tronc vell de trèmol.