Mare de la Font-Castellvell

Flag

De la ribera a la talaia

Comencem a la ribera on el barranc de Pallarès s’uneix amb el riu Negre, que més tard abocarà les aigües al Cardener.

Passegem aigües amunt per un itinerari  arranjat i accessible per a tot tipus d‘usuari fins al parc de la Mare de la Font. Aquest tram de l’itinerari és d’alt interès ecològic i paisatgístic. Entre els plàtans d’ombra hi trobem freixes i pollancres. Aquests últims de fusta tova, són ideals perquè els picots hi facin el niu. Si ens aturem en la tranquil·litat de la font de la Fulla, els sentirem picar, també sentirem els oriols al capdamunt de les capçades dels arbres més alts. Per les bardisses dels marges, els tallarols i els rossinyols belluguen amunt i avall.

Petits ponts ens ajuden a travessar el barranc quan baixa aigua abundant. 

Dins l’espai de pícnic del parc, abans d’arribar al restaurant, pugem per l’escala cap al camí enquitranat i el creuem per anar al punt d’informació dels espais naturals protegits del Solsonès. D’aquí, pujant unes  escales, ens acostem a visitar l’ermita de Sant Pere Màrtir, assentada sobre una cimentació natural i envoltada de til·lers. 

Seguim les indicacions d’Itinerari Botànic, un corriol ens fa passar per dins d'un túnel i de seguit els rètols de les plantes ens acompanyen per un agradable corriol fins a la font d’en Manel primer i de la Mina després. 

La font de la Mina es troba al costat d’una balma (per on salta l’aigua de la rasa en forma de cascada i va a parar a un petit toll). Sense creuar el torrentet, pugem les escales que passem per sobre el broc de la font, fins a dalt. Arribem al circuit esportiu del parc de la Mina. Val la pena fixar-se en les capçades del roures que queden dins la llera del torrent que hem deixat.

Per un camí que surt del marge dret del parc, agafem una carretera i, al cap de pocs metres, agafem la pista que puja entre camps de cereals a una banda i el torrent amb roures a l’altra. En començar a pujar, la roureda es fa més present. En passar entre cal Torroner i cal Fermin, a la zona de la talaia, es perd la influència del torrent i els roures deixen pas a una pineda jove de pinassa que ocupa tota l’obaga del castell.

Seguim la pista per dins el bosc de pins (pinassa), per la falda del castell, i anem pujant suaument fins a sortir a la carretera que va al Castellvell. La seguim fins a dalt de tot. El Castellvell i el seu entorn enjardinat esdevenen una talaia impressionant del territori. Al nord, les serres d’Odèn, Port de Comte, Busa, els Bastets i Lord.

Iniciem la baixada per un corriol empedrat, tot fent ziga-zagues que aviat es transformen en escales amples. Durant la baixada podem gaudir de vistes panoràmiques dels municipis de Solsona, part d’Olius i de Lladurs. Abans d’arribar al punt final del trajecte, al punt de la creu, passarem per l’antiga carrera documentada com a ‘‘camí vorejat de parets que sortia d’una masia o del poble’’, a l’alçada de la torre Caïm.