Introducció
Ens trobem en un dels trams ben conservats d'aquest camí. Més amunt n'anirem veient d'altres. Aquest camí per pujar a Pujalt, també servia per anar després de Pujalt a Olp i d'aquí a Altron, porta de la vall d'Àssua. Si bé, per pujar a Olp de Sort, hi ha un altre camí més directe.
Camins vells, acompanyats de bonics murs de pedra seca i empedrats (foto) als trams amb més pendent per evitar que s'espatlli, de la mateixa manera que ara es formigonen els trams més drets de les pistes de muntanya.
Camins per unir pobles, gent i mercaderies. També per fer passar el bestiar en els seus desplaçaments verticals a les pastures d'estiu. Els murs servien per evitar que els animals entressin als camps propers.
Al començament del camí i aquí també podem veure un bonic exemplar de lledoner (Celtis australis), enganxat a un roure, dins el camp de la dreta. Abans hem passat per sota un gran lledoner també a tocar de camí. Aquests arbres plantats, no fan boscos i la seva fusta era preuada per fer estris de camp com forques i mànecs d'eines.