Introducció
Fins ara hem vist com els boixos acompanyen el sotabosc de la roureda. En arribar als barrancs altres arbres prenen el protagonisme, com és el cas del pollancre de muntanya: el trèmol (Populus tremula). La seva fusta és la millor dels pollancres però com que no es fa massa gran i no ocupa grans extensions no se'n fa explotació forestal. Els borrons infusionats serveixen per tractar les morenes. Les fulles, per farratge pel bestiar. Les fulles agafen bonics colors ataronjats i vinosos a la tardor (foto).
Sota els trèmols trobarem el marxívol. De fet, aquesta planta de 30 cm es fa al sotabosc de la roureda aclarida amb boix. És una planta perenne que fa molta pudor si la toqueu. Tota ella és tòxica. Quan floreix, en ple hivern, un llevat colonitza els seus nectaris i fa pujar la temperatura de les flors alliberant components orgànics volàtils que atrauen els pol·linitzadors. És la primera espècie on s'ha observat aquest fenomen.