Introducció
Quins pins blancs més macos i grans. A la muntanya del voltant són més petits, però aquí, com l'alzina que acabem de veure, el sòl i la humitat del torrent els han afavorit.
Aquest bosc de pi blanc, que hi ha per arreu, és el resultat de la transformació del paisatge fruit de l'acció de l'home.
Després d'haver eliminat l'alzinar, quan els conreus de vinya es van veure afectats per la plaga de la fil·loxera a finals del s. XIX es van plantar oliveres i, a molts llocs, es va reforestar amb pi blanc (com aquest) per treure uns dinerons amb la fusta.
Aquest pi, perfectament adaptat al clima mediterrani ha resultat ser un gran colonitzador i aprofita els incendis típics de la nostra regió climàtica per escampar-se encara més. El foc fa esclatar les pinyes i disseminar els pinyons. El diferenciareu dels altres pins per la seva escorça clara, el port desmarxat i l'abundància de pinyes petites a les branques (foto).
El sotabosc és ple de fenàs boscà (barrejat amb altres gramínies) i mates de llentiscle. També hem vist mates d'una planta amb flors liles-blavoses semblant a les margarides. Té poca fulla i fins a 1 m d'alçada, és la Xicoira (Cichorium intybus). Si cerqueu informació de les seves propietats, potser un dia la feu servir!