Introducció
També coneguda com a Alzina Grossa, és l'alzina centenària més gran del terme, declarada arbre monumental per la Generalitat de Catalunya.
Sens dubte un sòl profund amb accés a la humitat del freàtic han afavorit el seu desenvolupament. Som en un país d'alzinar d'arbres petits i esclarissats, alternats amb brolles de romaní. La sobreexplotació secular per llenya i carbó, i la posterior tala per afavorir els conreus que veiem, l'han fet desaparèixer.
Cal observar, però que és un arbre vell i dèbil. Les branques s'estan assecant (veieu les puntes?) i ho mostra la regressió de les brotacions joves.
Tanmateix al tronc, podem veure els forats provocats pel banyarriquer (foto): és un escarabat que, les seves larves, fan galeries dins el tronc, alimentant-se de la fusta fins que assoleixen la forma d'adult i abandonen l'arbre. Poden arribar a matar l'arbre.
