Introducció
En aquests terrenys secs i pedregosos, a les clarianes solejades, on no hi ha prou sòl perquè hi creixi el bosc, trobem una massa arbustiva de garrics, margallons i romers. Arran de terra els crespinells i el llistó. És la garriga.
El margalló, és aquesta palmereta autòctona que té el seu límit septentrional al massís del Garraf-Ordal. FA una mata amb peus que poden arribar fins als 8 mts d’alçada, allà on el terreny ho permet. Li agraden més les contrades costaneres.
El seu fruit, els dàtils (no comestibles perquè són molt fibrosos), es feien servir en medicina popular contra la diarrea pel seu elevat contingut en tanins, abans de madurar. L’interior dels brots tendres és comestible apreciat. En castellà és conegut com a Palmito.
Sense imagtes per mostrar.